Trastorns d'ansietat: Trastorn de pànic

Els qui pateixen de trastorns de pànic experimenten
sensacions de terror que els arriben repentina i
repetidament sense previ avís No poden anticipar
quan els hi vindrà un atac i moltes persones poden
manifestar ansietat intensa entre cadascún dels atacs
al preocupar-se de quan i a on els vindrá el següent.
Mentre, existeix una constant preocupació de que en
qualsevol moment se'ls pot presentar un altre atac.

Quan arriba un atac de pànic, el més probable és que
vostè pateixi palpitacions i es senti sudorós, dèbil o
marejat. Pot sentir formigueig a les mans o sentir-les
fredes i humides i possiblement es senti sufocat o amb
calfreds. Pot experimentar dolor al pit o sensacions d'ofec,
d'irrealitat o tenir por de que succeeixi una calamitat o de
perdre el control. Vostè pot, en realitat, creure que està
patint un atac de cor o d'apoplegia, que està perdent la raò
o que està a punt de morir-se. Els atacs poden ocòrrer a
qualsevol hora, fins i tot durant la nit estant adormit, encara
que no estigui somniant. Mentre que quasi tots els atacs
duren aproximadament dos minuts, en ocasions poden durar
fins a 10 minuts. En casos estranys poden durar una hora o més.

El trastorn de pànic ataca com a mínim al menys l' 1.6 per cent
de la població i és molt més comú en les dónes que en els homes.
Pot presentar-se a qualsevol edat, en els nens o en els més grans,
però quasi sempre comença en els adults joves. No tots els que
pateixen atacs de pànic acaben tinguent trastorns de pànic;
per exemple, moltes persones pateixen un atac i mai més tornen
a tenir-ne un altre. Tot i així, per als qui pateixen de trastorns de
pànic és important obtenir el tractament adequat. Un trastorn
com aquest, si no s'atén, pot acabar resultant en una invalidesa.

El trastorn de pànic freqüentment ve acompanyat d'altres
problemes tals com depressió o alcoholisme i pot engendrar
fòbies, relacionades amb llocs o situacions a on els atacs
de pànic han ocorregut. Per exemple, si vostè experimenta un atac
de pànic mentre usa un ascensor, és possible que arribi a sentir
por de pujar als ascensors i possiblement comenci a evitar
el fet d'usar-los.

Les vides d'algunes persones han arribat a fer-se molt restringides
perquè eviten activitats diàries normals com anar al mercat, conduïr
un vehicle o, en algunes ocasions fins i tot sortir de casa seva. O bé,
poden arribar a confrontar una situació que els causi por sempre i quan
vagin acompanyades de la seva parella o d'una altra persona que els
mereixi confiança. Bàsicament, eviten qualsevol situació que témen
que pugui fer-les sentir-se indefenses si els ve un atac de pànic. Quan,
com a resultat d'aquest mal, les vides de las persones arriben a ser tan
restringides como succeeix en quasi una tercera part de les persones
que pateixen de trastorns de pànic, se l'anomena agorafòbia. La
tendència cap a trastorns de pànic i agorafòbia tendeix a ser hereditari.

De totes maneres, un tractament oportú al trastorn de pànic pot
freqüentment aturar el progrés cap a l'agorafòbia.

S'han fet estudis que demostren que un tractament adequat, un
tipus de psicoteràpia anomenada teràpia de comportament cognoscitiu,
medicaments o possiblement una combinació d'ambdòs, ajuda del
70 al 90 per cent de les persones amb trastorns de pànic. Es pot
apreciar una significant millora entre de 6 a 8 setmanes després
d'iniciar-se el tractament.

Els mitjans utilitzats en la teràpia de comportament cognoscitiu
ensenyen al pacient a veure les situacions de pànic de manera
diferent i ensenyen diferents maneres de reduïr l'ansietat, per
exemple fent exercicis de respiració o recorrent a tècniques que
donen un nou enfoc a la atenció. Una altra tècnica que es fa servir
en la teràpia de comportament cognoscitiu, coneguda com a teràpia
d'exposició, freqüentment pot mitigar les fòbies resultants d'un
trastorn de pànic. En la teràpia d'exposició, s'exposa poc a poc a
les persones a la situació temuda fins que arriben a fer-se
insensibles a ella.

Algunes persones troben la major reducció als símptomes del trastorn
de pànic quan prenen certs medicaments receptats per el metge.
Aquests medicaments, al igual que la teràpia de comportament
cognoscitiu, poden ajudar a prevenir atacs de pànic o a reduïr la
seva freqüència i severitat.

"Per a que les coses canviïn, s'ha de començar per a canviar les coses"

Grups d'ajuda mútua. Agorafòbia. Palamós - Girona