Trastorns d'ansietat:

Trastorn obsessiu - compulsiu

El trastorn obsesiu-compulsiu (TOC) és un trastorn
caracteritzat per presentar pensaments o rituals
d'ansietat que vostè sent que no pot controlar Si vostè
pateix de TOC, com se'l coneix, pot estar plagat de
pensaments o d'imatges persistents indesitjables o per la
necessitat urgent de celebrar certs rituals.

Vostè pot estar obsessionat amb els gèrmens o la brutícia
i en aquest cas es renta les mans una vegada i un altre.
Pot estar plè de dubtes i sentir la necessitat de reconfirmar
les coses repetidament. Pot estar preocupat per pensaments
de violència i te por de fer mal a les persones que estàn
al seu voltant. Pot passar llargs períodes de temps
tocant les coses o comptant; pot estar preocupat per
l'ordre i la simetria; pot tenir pensaments persistents
de portar a terme actes sexuals que li són repugnants; o
pot afligir-lo tenir pensaments que van contra la seva religió.

Els pensaments o les imatges preocupants s'anomenen
obsessions i els rituals que es celebren per a tractar de
prevenir-les o disipar-les s'anomenen compulsions. No és
agradable celebrar aquests rituals que es sent obligat
a fer; únicament sent descans temporal de la incomoditat
causada per la obsessió.

Moltes persones saludables poden acceptar tenir alguns
d'aquests símptomes de TOC, tals com revisar la calefacció
varies vegades abans de sortir de casa. Però es diagnostica
el trastorn únicament quan aquestes activitats consumeixen
al menys una hora al dia, són molt angoixants o interfereixen
amb la vida diària.

Molts adults amb aquest problema de salut reconèixen que el
que están fent no té sentit, però no poden evitar-ho. De totes
maneres, moltes persones, especialment nens amb TOC, poden
no comprendre que el seu comportament està fora del normal.

El TOC afecta a homes i dónes aproximadament en igual
nombre i afecta a més o menys 1 de cada 50 persones. Pot
aparèixer en la infantesa, en l'adolescència o en l'edat madura
però com a promig es detecta en els joves o en els adults joves.

Un terç dels adults amb TOC van experimentar els seus primers
símptomes en la infantesa. El curs que segueix l'enfermetat és
variable; els símptomes poden anar i venir, mitigar-se per un
temps o empitjorar progressivament. L'evidència de la que es
disposa sugereix que el TOC pot venir de família.

La depressió o altres trastorns d'ansietat poden acompanyar al
TOC. A més, algunes persones amb TOC pateixen de trastorns
alimentaris. També poden evitar les situacions en les quals tinguin
que enfrontar-se a les seves obsessions. O poden tractar, sense
èxit, d'usar l'alcohol o les drogues per a calmar-se. Si el TOC
s'empitjora seriament pot interposar-se entre una persona i el
seu treball o evitar que aquesta persona asumeixi responsabilitats
normals a casa seva, però per lo general no arriba a aquests extrems.

La teràpia de comportament, específicament la anomenada prevenció
per exposició i resposta, ha demostrat ser bona en el tractament del
TOC. Consisteix en exposar a la persona a la situació que causa el
problema i després ajudar al pacient a deixar de banda el ritual
acostumat; per exemple, fer que el pacient toqui algo brut i que
després no es renti les mans. Aquesta teràpia freqüentment té
èxit en pacients que completen un programa de teràpia de
comportament, encara que els resultats han estat menys
favorables en algunes persones amb TOC i depressió.

"Per a que les coses canviïn, s'ha de començar per a canviar les coses"

Grups d'ajuda mútua. Agorafòbia. Palamós - Girona