El Trastorn d'Ansietat Generalitzada (TAG)
El Trastorn
d'Ansietat Generalitzada (TAG) és molt més del que una
persona normal amb ansietat experimenta en la seva vida diària Són
preocupació i tensió cróniques fins i tot quan res sembla
provocar-les.
El patiment d'aquest trastorn significa anticipar sempre un
desastre,
freqüentment preocupant-se excessivament per la salut, els
diners,
la família o el treball. De totes maneres, a vegades, l'arrel de
la
preocupació es difícil de localitzar. El sól fet de pensar en
haver
de passar el dia pot provocar-los ansietat.
Les persones que
pateixen de TAG no semblen poder desfer-se de
les seves inquietuds fins i tot quan generalment comprenen que la
seva ansietat és més intensa del que la situació ho justifica.
Els qui
pateixen de TAG també semblen no poder relaxar-se.
Freqüentment
els costa poder concil·liar el son o romandre adormits.
Les seves preocupacions van acompanyades de símptomes físics,
especialment tremolors, contraccions nervioses, tensió muscular,
mals de cap, irritabilitat, transpiració o accessos de calor.
Poden
sentir-se marejades o que els falta l'aire. Poden sentir ganes de
vomitar o que tenen que anar als serveis freqüentement.
O poden sentir com si tinguéssin un nus a la gola.
Molts individus
amb TAG es sobresalten amb major facilitat que
altres persones. Tendeixen a sentir-se cansats, els costa
treballar,
concentrar-se i a vegades també pateixen de depressió.
Generalment, el
mal associat amb el TAG es lleuger i les persones
amb aquest trastorn no es senten restringides dins del medi
social
o en el treball. A diferència de molts altres trastorns
d'ansietat,
les persones amb TAG no necessàriament eviten certes situacions
com a resultat del seu trastorn. De totes maneres, si aquest és
sever,
el TAG pot ser molt debilitant, fent difícils fins i tot les
activitats
diàries més senzilles.
El TAG es
presenta gradualment i afecta amb major freqüència a les
persones en la seva infantesa o adolescència, però també pot
començar
a la edat adulta. Es més comú en les dónes que en els homes i
amb
freqüència també es dona en els familiars de les persones
afectades.
Es diagnostica quan algú passa com a mínim 6 mesos preocupant-se
excessivament per varis problemes diàris qüotidians.
"Per a que les coses canviïn, s'ha de començar per a canviar les coses"
Grups d'ajuda mútua. Agorafòbia. Palamós - Girona |